El proper diumenge se celebren les eleccions europees. Hi ha moltes ofertes d’on triar: des de les clàssiques PP (amb el supermachote Cañete) o PSOE (amb Elena Valenciano, que equiparava Jesucrist o el Che amb Felipe González) fins a noves aparicions fonamentades en productes mediàtics i unipersonals (com el Podemos d’Iglesias, Ciudadanos de Nart o Red del jutge Elpidio Silva), que han tingut en Cuatro o la Sexta, un altaveu permanent exagerat, amb aparicions diàries com a contertulians.
Però només una de totes les candidatures ens interessa als valencians. És la coalició que Compromís ha conformat amb altres partits i organitzacions de l’estat que, com nosaltres, necessitem una altra Europa. Una Europa social i no únicament econòmica i que, a més, ha empobrit a la immensa majoria dels seus habitants mentre enriquia a la minoria de sempre. Una Europa que combata el frau i la corrupció (començant pel que cometen els propis eurodiputats tributant fora dels seus països d’origen o el que ha permés que la Generalitat Valenciana es gastara en altres coses els diners europeus destinats a la construcció de col·legis); que fomente l’ocupació (especialment entre els jòvens, obligats a la diàspora); que declare il·legal el deute que crearen les entitats financeres (a les què s’ha rescatat amb els nostres diners); que crega en la justícia social (i execute el que diu la Carta de Drets Socials Fonamentals sobre el dret a l’educació, la sanitat, l’habitatge o els serveis socials universals) i que aposte pel foment de l’economia verda (com a garantia de vida i de futur econòmic).
Nosaltres, Compromís (al contrari que, per exemple, l’alcalde Torró que declarava feia uns anys que no creia en Europa) aspirem a eixe espai de solidaritat, democràcia i sostenibilitat. Creiem en Europa perquè som Europa. Però volem, també, una Europa dels pobles i no dels mercats, que entenga i respecte la seua diversitat nacional, cultural i lingüística.
Deia Orengo que un diputat de Compromís entre 700 no serviria de res. Tot el contrari: eixa serà, probablement, l’única veu que defense els interessos valencians, cosa que no han fet cap dels eurodiputats d’origen valencià però amb despatx a Madrid, què han permés una Política Agrària Comuna que premia l’agricultura continental i castiga la mediterrània (i de les subvencions de la qual el candidat Cañete és un dels màxims beneficiaris a Espanya) o uns tractats que beneficien la pesca atlàntica i no la nostra, o la manca d’inversió al corredor mediterrani, tot i ser declarat eix prioritari per la pròpia Unió Europea.
Els valencians necessitem algú que parle per nosaltres a Brussel·les. Allà, n’hi ha massa que responen només als interessos i les ordres dels seu partits i estan al servei de les elits financeres i al dictat dels mercats i de la Merkel, i que acaten, submisament el que els manen (castigant amb retalls en sous, drets i serveis el seu país) mentre permeten, calladament, que els altres facen tot el contrari (a Alemanya, per exemple, han rebaixat l’edat de jubilació i augmentat les pensions). Ja n’hi ha massa eurodiputats al servei de les grans companyies internacionals (el mateix Cañete, amb participació en empreses petrolieres, com ha de defensar-nos de les prospeccions?).
Volem, en definitiva, una nova Europa. I el diumenge, amb Compromís, pot començar eixe nou temps. Pot florir la primavera europea.
* Membre de l’Executiva Local de Compromís per Gandia. Article publicaT EL 23-05-2014 a l’edició comarcal del diari Levante-EMV.