Acaba d’accedir al seu càrrec com a regidora de Gandia pel BLOC-Verds Compromís però no és nova en política. Dona, jove, mare i professional, aspectes que a priori sembla que poden complicar més poder compaginar la política amb la seva vida quotidiana, tot i que assegura que farà tot el possible per fer-ho tot. És la primera dona regidora pel seu partit i, encara que no ho confirma, no descarta ser la pròxima candidata a l’alcaldia en les pròximes eleccions. En esta entrevista ens detalla els detalls del seu nou càrrec i les seves aspiracions. 7 i 1/2 Noticias (Carmen Berzosa).
(30’57”)
-Acaba de convertir-se en regidora, però tot i la seva joventut ja fa molts anys en la primera línia de la política local.
Sí, la veritat és que vaig començar molt jove, amb a penes 20 o 21 anys. Acabe de fer-ne 33, el que vol dir que porte quasi la meitat de la meua vida en això. Vaig començar primer en el partit cap a l’any 2000 i després vaig entrar a formar part de l’organització de l’ajuntament com a assessora i ara com a regidora.
-Canvia molt el panorama de ser política de partit a entrar en l’engranatge de la política local a l’Ajuntament?
Per a mi sí, i a més supose que canviarà més encara. Abans, encara que tenia responsabilitats i obligacions, sempre hi havia algú per sobre de mi que tenia més responsabilitats i que eren la cara pública i, per tant, ara hi ha una impossibilitat d’obviar obligacions, cosa que abans sí podia fer. A més està el meu compromís amb la gent a qui represente i la resta de la ciutadania, compromís de treball dur i constant i sobretot de defensa de la dignitat dels polítics. A més m’he proposat treballar amb més capacitat de diàleg, amb més fermesa i més convenciment malgrat els escassos recursos econòmics de què disposa el grup ara.
-Molta gent pensa que Lorena Milvaques és regidora perquè, amb les retallades, Josep Miquel Moya va haver de dimitir.
No, no és cert. Sí que és cert que s’accelera la dimissió de Moya per les circunstàncies que tots sabem, però no s’ha de perdre de vista que el meu partit és un partit que li agrada fer les coses d’una manera ordenada i que no entén que els polítics ens ‘apoltronem’ a les butaques, per això aposta des de sempre per un recanvi ordenat perquè gent nova aporte noves visions. Això es va parlar en l’executiva i al grup municipal, érem conscients que aquest recanvi s’havia de fer en esta legislatura i per això el recanvi no ha estat forçat. Sí que s’ha precipitat per la decisió del sr. Torró d’eliminar les dedicacions exclusives perquè existia una incompatibilitat per part de Moya, però el relleu estava ja decidit.
-Es converteix vostè en la primera dona regidora pel seu partit; sembla mentida però els ha costat…
Sí que és cert, ha costat i no és una cosa pròpia del meu partit, sobretot perquè en els nostres òrgans directius hi ha hagut dones des de fa molt temps, però no s’havia donat el cas que cap d’elles arribara a regidora. Ara em toca a mi.
-Dona, jove, mare i professional. Ara, a més, política: suposa trencar una barrera?
Estic convençuda que sí, i ho estic perquè en aquests moment, tot i que som al segle XXI, per les circumstàncies en què estem, conciliar la vida laboral i familiar és pràcticament impossible. No pots dedicar-te a la tasca professional i, a més, portar la casa i ocupar-te dels fills, sobretot si són fills menuts, com és el meu cas. Si a això li sumes que el meu marit té també una feina de jornada completa, al final és la dona qui busca la fórmula per compatibilitzar-ho; i afortunadament hi ha els avis, a qui caldria fer un monument o un monòlit; el ben cert és que, sense la seua ajuda, no seria possible desenvolupar estes activitats.
Sense estar en política ja és difícil, però si a més tens una vocació de treball públic, cosa que suposa no tenir un horari determinat, la cosa es complica molt més.
-Com porta la família i el cercle íntim teva dedicació a la política, sobretot en un temps en el qual el que més se sent és que “els polítics no ens representen” o la imatge de polític com símil de malfaener i aprofitat?
És complicat, costa que ho entenguen en moltes ocasions, sobretot quan et veuen dedicar hores i hores treballant amb els ciutadans i per als ciutadans i que a canvi se’ns etiquete a tots igual. En el partit ho tenim clar des de fa molts anys perquè el que ens agrada és desenvolupar una política de defensa de la nostra ciutadania, perquè al final nosaltres som unes ciutadanes més que també vivim al carrer. A mi m’agrada esta tasca, pense que puc fer un treball positiu i en favor dels meus ciutadans i per això preferisc dedicar-m’hi. Entenc la política com a gestió, com un treball a la recerca de l’interés dels ciutadans. És cert que m’indigna que vaja pel carrer i que em diguen “política, tu ara a viure del conte”, i això no és cert. A mi em suposa un esforç personal i familiar important dedicar-me a la polític,a i també econòmic, perquè jo tinc la meva professió, sóc infermera i, quan acabe de regidora, tornaré a dedicar-me a la meva professió. La meva nòmina hi és i tothom pot veure el que guanye i el que guanyaria si no em dedicara a la política.
-Molts anys ja dins de la política. Ha canviat la política o la seua forma de fer política s’ha radicalitzat?
No, jo no he radicalitzat la meua postura, sempre he estat molt seriosa i molt ferma a l’hora d’expressar i defensar els meus convenciments. El que no vull és que em facen perdre el temps, sóc aquí per gestionar i per treballar intentant fer les coses el millor possible. Davant el diàleg i el consens, Lorena Milvaques sempre estarà disposada i oberta. Al que no estic oberta és al descrèdit, a la manca de respecte, l’insult i als circs polítics als quals ens estem acostumant últimament a l’Ajuntament de Gandia. Si ser ferma i contundent en la defensa és ser radical, sí, sóc radical. Però sincerament crec que no ho sóc.
-Quin és el seu objectiu com a regidora?
Sense cap dubte recuperar la dignitat dels polítics, recuperar la credibilitat. Dir-li a la gent que els polítics que ens creiem la política i treballem per la política podem fer molt de paper. Dir als ciutadans que estaré oberta a qualsevol demanda que tinga el ciutadà. Que em trobaran disponible les 24 hores del dia per fer-me arribar les seves propostes o les seves demandes i que treballaré molt dur perquè es recuperen les bones formes i les bones maneres que mai s’haurien d’haver perdut a la ciutat, perquè, per sobre de les idees i de les ideologies i dels interessos polítics, hi ha l’educació i el respecte a les persones, i aquest s’està perdent. Ja es va començar a perdre la passada legislatura, però en esta s’està accentuant.
-Diuen que en temps de crisi es potencia el bipartidisme, ho creu vostè així?
No crec que siga una qüestió de crisi, sinó més bé d’interés. D’interès dels dos partits majoritaris, que tenen clar que amb un sistema que prime el bipartidisme dóna quatre anys per a un, quatre anys per a un altre; i este és el problema. Els molesta molt que algú els diga que hi ha altres formes de fer les coses i, sobretot, comprovar que mitjançant el diàleg i el consens es pot aconseguir molt més que amb la imposició, però a poc a poc s’hauran d’assabentar perquè nosaltres no pararem. Els direm als ciutadans que les majories absolutes no són bones, per a nosaltres la legislatura passada era una majoria absoluta.
-Serà Lorena Milvaques la pròxima candidata a l’alcaldia pel seu partit?
No ho sé, falta encara molt de temps. Nosaltres som assemblearis i l’assemblea decideix i, per a això, queda temps. Si el que em pregunta és si m’agradaria o si estaria disposada, sí. Estaria encantada que el meu partit pensara que jo sóc la millor candidata per representar-lo, però cal tenir en compte que falta molt temps i les circumstàncies polítiques i personals poden canviar.