Ivà Bonet. Article publicat per l’edició comarcal de Levante el 17-07-2010.
El Sr. Palmer, home savi que fou ideòleg de la dreta local, amb inoblidables panegírics fustigadors de rojos, nacionalistes, socialistes i altres ‘esquerrossos-pancartistes’ va decidir fa uns quans anys reconvertir la seua prosa i posar-la al servei de la Plataforma de Gandia, amb motiu del pacte de govern amb qui fora considerat només uns mesos abans la reencarnació del dimoni: el Partit Socialista Obrer Espanyol (la versió més descafeïnada, encapçalada per Orengo).
No obstant això, la dreta més recalcitrant de la ciutat pot estar tranquil·la, no s’ha quedat òrfena, doncs la conversió del Sr. Palmer ha estat només interessada i l’amnèsia, fingida… Dormiu en pau que l’ànima continua sent més blava que la mar. Com a mostra, un botó: Fa uns quants dies l’home savi ens tornà a regalar un article marca de la casa, antivalencià. Tot un clàssic!
Cal dir que el plantejament del Sr. Palmer sobre el valencià en general i pel que fa al seu ús a l’administració pública en concret no és nou, sempre ha estat clara la seua fòbia cap a la utilització de la llengua dels nostres – i seus – avantpassats en tots els àmbits de la nostra vida, inclús a l’hora ens dirigir-nos a un funcionari públic. El Sr. Palmer diu que obligar els aspirants a funcionari (al País Valencià, no a Badajoz perquè quede clar!) a tindre uns coneixements mínims de la llengua pròpia de la gent a la que ha d’atendre va en contra dels seus drets, perquè una persona de Madrid estaria en inferioritat de condicions a una d’ací a l’hora de traure la plaça. Supose que a l’igual que si no sap anglès, o no saps informàtica o no saps algun dels requisits que se li han d’exigir per prestar correctament la seua funció (cosa que sembla que no l’importe molt al Sr. Palmer, doncs només fa referència al tema del valencià). És un bon argument, sinó fora que el valencià és una de les dues llengües oficials del País Valencià, que és on es presenten a funcionari estos aspirants, no estem parlant del guaraní, del bretó o el xinés.
També seria un bon argument si el valencià no fora la llengua habitual de molta gent en este País, que té dret a que se l’atenga en valencià, per molt que li pese al Sr. Palmer i a la Plataforma de Gandia. Però és que a més, és una obligació legal (recordem la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià i l’Estatut o estatutet) atendre la ciutadania en la llengua que vullga.
En definitiva, el Sr. Palmer i la Plataforma de Gandia han d’entendre que els funcionaris públics estan al servei de la societat i no a l’inrevés, que els drets que s’han de respectar per part de l’administració són els de la ciutadania valenciana que vol ser atesa en la seua llengua i no al contrari. Però la dreta no poden queixar-se, ja que la UTE (unió temporal d’empreses formada pel PP-PSOE per a vergonya de tots els valencians) els ha tornat a funcionar. Així, recentment s’ha aprovat a les Corts Valencianes, la llei valenciana de la funció pública, on no està recollida esta exigència. Només la Coalició Compromís ha votat en contra. Una vegada més, el BLOC s’ha quedat a soles en un assumpte cabdal per al nostre poble. Ha queda palès, de nou, que el PSOE està venut al PP i no té arguments ni moral per tal de plantar-li cara… I pel que fa a la Plataforma de Gandia, qué vol que li diga, ni està ni se l’espera.