El govern del PP acaba de modificar el reglament de funcionament del plenari, de manera unilateral i fent ús de la seua legítima però perniciosa majoria absoluta. La reforma consisteix, evidentment, en llevar-li capacitat de control a l’oposició i atorgar major poder (almenys en l’ús de la paraula) a l’alcalde. Davant les crítiques, el portaveu del PP ha assegurat: “tot és legal”. Faltaria més, dic jo! Siga com siga, es continua confonent la legalitat amb la moralitat. Tots sabem que, hui, no tot el que és legal és moral. Per posar uns exemples, la llei hipotecària (que et furta la casa i et deixa amb un deute perpetu) o l’amnistia fiscal (que regularitza els diners negres obtinguts il•lícitament pagant menys que els ciutadans que complim amb les nostres obligacions tributàries).
La passada legislatura, l’oposició de la ciutat (PP i Bloc-Compromís) patírem l’escassa participació (per ser suaus) que ens va oferir el govern PSOE-Plataforma. En esta, les coses han empitjorat de manera exponencial. I això ens du al dubte: bé totes les queixes passades eren, simplement, un posat públic, de cara a la galeria, bé l’ànsia de venjança ha fet entrar el PP en una espiral sense retorn i traspassar determinades i nombroses línies roges.
Començaren amb l’eliminació del personal adscrit als grups polítics, tot i que els seus foren ràpidament recol•locats en les empreses públiques, les quals, malgrat els penosos antecedents, han continuat servint d’aixopluc per a contractacions opaques, de sous elevats i funcions desconegudes.
Continuaren amb l’expulsió dels representants de l’oposició dels consells d’administració d’eixes empreses, tot i que eixa era una queixa i una exigència permanentment formalitzada pel mateix PP l’anterior legislatura. Ara, tots els representants són nomenats pel govern municipal. Qualsevol pot deduir amb quina intenció. Si l’opacitat era una de les característiques més evident de la gestió de les empreses públiques des de la seua creació, amb esta composició es converteixen en un espai reservat només per a uns pocs. Entre els quals no s’hi compten (i que no se m’ofenguen) fins i tot molts dels qui en formen part, nominalment.
Pel camí, han hagut altres decisions o intents que demostren la qualitat de la democràcia del PP: un teòric Butlletí d’Informació Municipal que on diu “informació” llig “publicitat” i on diu “municipal” llig “governamental” ja que exclou qualsevol notícia generada per l’oposició, cosa que, per cert, també ocorre a la pàgina web de l’ajuntament; o l’intent d’evitar les contestacions a les rodes de premsa de l’alcalde, arribant fins i tot a negar l’ús de la sala de premsa…
Tanmateix, la culminació fou l’eliminació de les dedicacions per als regidors dels grups de l’oposició, què, per primera vegada en la història, no pot comptar amb cap dels seus membres amb dedicació exclusiva. I no parlem dels sous sinó del concepte: negar que els regidors de l’oposició (almenys alguns) treballen tant com els del govern (i en alguns casos molt més) i negar alhora la importància de la tasca de l’oposició, és no entendre o menysprear el sistema democràtic. L’excusa va estar, és clar, la crisi i la necessitat de retallar. Un retall que va patir només l’oposició perquè els membres del govern continuen cobrant tots, encara que el rendiment de molts d’ells siga manifestament millorable, per no dir altra cosa. L’única “concessió” realitzada afectà el propi alcalde, qui va renunciar de manera solemne al seu sou, com a mostra d’exemplaritat. Llàstima que el temps s’haja encarregat de sembrar la sospita sobre les veritables causes de tan generós gest! El temps… i els jutges, mitjançant concursos de creditors (d’empreses i personals) i embargaments.
En definitiva, tant el nou reglament del plenari com moltes altres decisions de la majoria absoluta del PP, seran plenament legals. Però això no lleva perquè també siguen profundament immorals. Clar que la llei ens obliga a tots mentre que la moral només a qui en té.
*Josep M Moya és ex regidor de Compromís a l’Ajuntament de Gandia i membre de l’Executiva Local de Compromís per Gandia. Article publicat a Levante (19-05-2013)