Els econacionalistes alerten que l’’Ajuntament de Gandia podria expropiar per 42.000 euros als propietaris que recorréren, front els 72.000 que s’ha pagat a la resta.

JOSEP M MOYA: “Ara és el moment de complir aquella paraula. Ara és el moment de demostrar generositat. Ara és el moment de demostrar que l’Ajuntament de Gandia no va a venjar-se de cap ciutadà per molt que este haja acudit als tribunals en defensa del que considera els seus legítims interessos. Perquè, si no es fa així, el que pot ser un magnífic projecte tindrà per sempre, una taca moral”.

S’’està procedint als preliminars per a l’enderrocament de Simancas i, amb això, s’està iniciant la construcció d’un nou barri. Tot i que això pot ser un motiu d’alegria, un senyal de progrés, a alguns (els que ens hem criat ahí) ens envaeix un poc de tristesa. Mai més tornarem a veure el vell Simancas. El barri s’ha anat transformant i hem vist com han anat desapareixent l’antiga fàbrica de Nogueroles, els trinquets vell i nou… i ara, Simancas.

Hem estat i continuem estant a favor del projecte perquè pot suposar la revitalització del barri i una millora en la qualitat de vida dels seus veïns. Però, des de fa molt de temps, ens ha fet l’efecte que ha faltat sensibilitat en la gestió.

Hui se’ns diu que tres dels legítims propietaris de Simancas, tenen o tindran una ordre de desallotjament per poder complir l’expropiació dels seus béns. Encetaren una batalla jurídica i l’han perduda. Així són les coses, ens agraden o no.

Però el govern de l’Ajuntament de Gandia encara està a temps de minimitzar les repercussions i, perquè no dir-ho, fer, també justícia. A eixos tres propietaris que, encertadament o no, però legítimament i amb la convicció que estaven defensant els seus interessos, se’ls amenaça amb una expropiació per baix del preu que el mateix Ajuntament ha pagat a nombrosos propietaris.

Perquè l’Ajuntament de Gandia ha vingut comprat els pisos de Simancas per 72.000 €. I n’ha comprat molts.

Però pretenen expropiar als propietaris que recorréren per 42.000, que és el preu de taxació que es va aprovar (amb el nostre vot en contra) en maig del 2009. En eixe plenari, ja advertírem del que podria ser una nefasta injustícia: que, pel mateix bé, a uns propietaris se’ls pagarà 72.000 € i a uns altres (pel fet de plantejar una batalla judicial, és a dir, per molestar) se’ls podria pagar 42.000. És a dir, que o la taxació estava mal feta o l’Ajuntament havia pagat els pisos per damunt del seu preu, cosa que tampoc pot fer.

En eixe plenari, el regidor d’urbanisme va prometre, solemnement, que “no hi haurà persones que cobren menys que els altres. Això està claríssim i ho manifeste ací públicament perquè quede constància on haja de quedar constància”. Ara és el moment de complir aquella paraula. Ara és el moment de demostrar generositat. Ara és el moment de demostrar que l’Ajuntament de Gandia no va a venjar-se de cap ciutadà per molt que este haja acudit als tribunals en defensa del que considera els seus legítims interessos. Perquè, si no es fa així, el que pot ser un magnífic projecte tindrà per sempre, una taca moral.

I, ara, que el vell Simancas comença a desaparéixer i que aquell projecte que encetàrem l’any 2004 comença a entreveure’s, és just que ho faça netament i que siga un motiu d’orgull per a tots i no un mal record per a alguns.