8.968

Eixa, i cap altra, hauria de ser la xifra que ens preocupe, a tots, a hores d’ara. És el nombre de persones aturades a la nostra ciutat. O, almenys, les legalment reconegudes. Un tristíssim rècord històric. Quan a gener de l’any passat arribàrem als 8.000, el PP de Gandia, aleshores a l’oposició, va posar el crit al cel, justificadament. Des del Bloc, coincidírem en que, malgrat l’escassa competència de l’administració local i la poca capacitat de maniobra,  les polítiques del govern local no havien aprofitat absolutament per a res. Ara, un any després, fregant els 9.000 aturats, el PP empra les mateixes excuses que emprava el PSOE. Però el ben cert és que des de la seua presa de possessió l’atur a Gandia ha augmentat un 11,4%. Val a dir que el govern de l’estat ni va ajudar aleshores (amb Zapatero) ni sembla ajudar ara (amb Rajoy). Des de l’anterior reforma laboral, feta, deien, per frenar la sagnia de l’atur, el nombre de persones desocupades a l’estat espanyol ha augmentat en quasi 700.000. I l‘actual reforma incideix en els mateixos aspectes, amb la curiosa particularitat que és el propi govern qui confessa que no implicarà una baixada de l’atur. Per a què es fa, doncs? Com abans, com sempre, per respondre a la pressió de determinats poders econòmics de l’única manera que saben: a costa dels més febles, els treballadors i treballadores, tot i retallant-los gran part dels drets aconseguits. Però si l’atur continua creixent, ho pagarem tots. També aquells qui, inicialment, semblen beneficiar-se de les mesures. Perquè una societat amb quasi un 25% d’aturats (i més d’un milió de famílies sense cap membre treballant) és absolutament insostenible.
A casa nostra, el govern local anuncia la reactivació del Consell Econòmic i Social. Una bona notícia, sens dubte, que Bloc-Compromís reclamàrem insistentment la passada legislatura. I s’anuncia també un Pla d’Ocupació. Sincerament, ja tarden. A hores d’ara, desconeixem en què pot consistir. Però, només que siga mínimament sensat, comptarà amb el nostre suport. Per això, demanem, per favor, que no siga una altra proposta demagògica, electoralista o autopropagandística. Ningú té dret a jugar amb la desesperació de tantes famílies. Així que, mentre PP i PSOE discuteixen de números (3.500 euros del calendari o 8.500 d’un dinar), recordem l’única xifra que ens hauria d’importar, la dels aturats i aturades a Gandia: 8.968.

Josep M Moya

*Article publicat hui a l’edició comarcal del diari Levante-emv.

Arxivat en: Economia i Ocupació

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *