‘De Neró a Calígula’

Josep Miquel Moya (portaveu de BLOC-Compromís a l’Ajuntament de Gandia).

A hores d’ara, hi ha pocs que dubten que la política està en hores baixes. La gent, el poble, espera solucions als seus problemes. Però, mentre aquelles no arriben, estos es multipliquen. I, al final, sense esperança, acaba considerant la política i els polítics, un problema més. I greu.

S’acaba de complir el primer any de la victòria del PP en les eleccions municipals de Gandia. I han arribat els balanços. Mentre el PSOE desqualifica la gestió i parla de que són “l’esperança progressista”, el PP parla “d’un any de confiança”. Tot ben previsible. Tant, que, tots, ens podríem estalviar balanços estereotipats perquè la ciutadania ens escolta i no ens creu. Entre altres coses perquè té memòria i recorda tant el que van fer uns al govern i ara reclamen a l’oposició com el que reclamaven els altres a l’oposició i ara no fan al govern.
Per al Bloc-Compromís, la victòria del PP fou una mala notícia. I més encara amb la majoria absoluta. Després de la nefasta gestió del govern PSOE-Plataforma, tant pel que fa a la qüestió econòmica com a la involució democràtica en la participació de l’oposició, la majoria absoluta del PP no ens feia presagiar cap canvi. I així ha estat. Les poques esperances s’han esvaït ràpidament.
¿Què s’han fet de les antigues demandes de transparència del PP, que compartíem? ¿Com és possible que per eixir de la situació econòmica heretada s’empren les mateixes fórmules que ens dugueren al desastre? Tant PP com Bloc denunciàrem reiteradament qüestions com el cànon de l’aigua, la venda de parcel•les, el sobredimensionament de les empreses públiques o les exagerades despeses en publicitat. Ara, el PP tornarà a cobrar cànons anticipats (de l’aigua, novament, del cementeri, de l’enllumenat), pretén vendre parcel•les per més diners que abans, ha enfortit les empreses públiques o crea partides milionàries de lliure disposició de l’alcaldia i subvenciona les televisions privades amb un milió d’euros anuals. ¿Què ha passat?
Al nostre entendre, un dels errors (potser el major) de l’anterior govern fou intentar donar una imatge irreal de la situació. Tot va bé, deien. No passa res, afirmaven. Però sí que passava i la falta de sintonia entre el carrer i l’ajuntament era més que evident. Hui, el PP continua amb la mateixa estratègia: tot està clar, tot està solucionat. Però la ciutadania comprova que moltes decisions els perjudiquen. Com el Pla d’Ajust, que augmenta fins un 30% els impostos, les taxes, els preus públics…, les privatitzacions dels serveis (escoletes, cementeri, enllumenat públic!), els retalls als col•lectius… I d’altres són contradictòries, com el tancament de la televisió pública i la subvenció a les privades, l’acomiadament de personal municipal i la seua substitució per altres, l’augment de les contractacions d’amics mentre l’atur continua en augment. Pugen els impostos, però compren cinemes i boleres, un edifici per construir el nou reté quan hi ha parcel•les municipals a dos-cents metres o terres per construir camps de golf…
Paguem 30.000 euros diaris als bancs (al 2015 en seran 60.000!) i no podrem fer cap inversió en els propers 10 anys però no hi ha dia que no tinguem una pantoja o un julio iglesias, una correguda de bous o un combat de boxa (patrocinat per clubs d’alterne) i s’anuncien espectacles de gladiadors romans per a l’estiu. Al pèl: hem passat de la metàfora Orengo “Neró” (que mentre la ciutat es cremava, tocava la lira) a la de Torró Calígula (festes i bacanals per dissimular la tragèdia i entretenir el personal).
Suposem que algú dirà que queden tres anys. Cert. Però si no hi ha un canvi radical en la tendència, ens temem que els propers balanços seran pitjors que l’actual.

Josep M Moya Torres, portaveu del BLOC-Compromís a l’Ajuntament de Gandia. (Levante 31/05/2012)

Arxivat en: General

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *