[email protected]: IPG o l’arma perversa de Torró (article d’opinió a @LevanteEMVSafor)

No entenem per què, de manera sistemàtica, qualsevol assumpte relacionat amb l’empresa pública depenent de l’Ajuntament de Gandia, IPG, ha d’anar unit a la polèmica i a la falta de rigor. Una vegada més, la convocatòria de la junta ha estat a pressa i corregudes, sense respectar el temps suficient perquè els regidors puguem administrar la nostra agenda i per poder analitzar de manera adequada la documentació. De la mateixa manera, per aconseguir la documentació, una vegada més, s’han hagut de fer gestions diverses i ha hagut viatges d’uns i d’altres cap ací i cap allà completament evitables en una administració normal i normalitzada. Hi ha gent dins del Partit Popular que en poc temps s’ha cregut que és l’amo de la ciutat i propietari absolut de tots els òrgans de gestió que esta posseeix. I es creu amb el dret de xafigar a tot aquell que se li pose davant.

La presentació dels comptes anuals de l’exercici 2013 es produeix en un moment de màxim qüestionament de la societat IPG i de les persones que la gestionen, al front de les quals està, de manera irremeiable, l’alcalde de la ciutat, Arturo Torró. Un context marcat per la desaparició d’instruments comptables que afavorixen la imatge d’opacitat projectada de manera persistent per l’empresa pública. Es vullga o no, este fet és un dels episodis més greus i més obscurs de la gestió del PP a l’Ajuntament de Gandia i demana, de manera inexorable, una intervenció de la fiscalia anticorrupció perquè realitze les actuacions que pertoque i depure les responsabilitats que corresponga.

Dir empresa pública a Gandia és parlar de gestió opaca, de falta d’informació, d’enxufisme, d’amiguisme, de falta de control, de balafiament de recursos públics i ara, també, de desaparició d’informació comptable. A tots estos qualificatius caldria afegir, a més, el d’incapacitat de gestió dels recursos municipals. L’auditor mateix, en el seu informe assenyala que “las facturas analizadas indican la existencia de una incertidumbre significativa sobre la capacidad de la compañía para continuar con sus operaciones”. L’auditor diu que té “incertidumbre”. Nosaltres, plena seguretat.

I quins són els indicadors per a realitzar una afirmació tan rotunda? Observeu alguns exemples: A 31 de desembre, IPG devia més de 63 milions d’euros. D’ells: 44 milions als bancs i 16,2 als proveïdors. “Al cierre del ejercicio, existen 5,9 milions d’euros de cuotas impagadas de préstamos de con entidades de crédito”. Segons la memòria presentada, dels 19 milions d’euros pagats en l’exercici, només un 20% es van realitzar dins del termini legal màxim. La resta, el 80%, es van satisfer fora del termini o, senzillament, a 31 de desembre encara no s’havien pagat (5,2 milions d’euros). “Al cierre del ejercicio 2103, el importe total del pasivo corriente excede del total del activo corriente” en 38 milions d’euros. Un autèntic desastre de gestió.

Un altre capítol que resulta d’interés analitzar és el de personal. Cal començar dient que ja fa uns quants mesos vam sol·licitar per escrit tindre accés a la quantitat de persones contractades per l’empresa pública i encara estem esperant resposta. Segons la informació que aporta el balanç i la memòria, IPG s’havia gastat 1,5 milions d’euros en personal en 2013. La quantitat de persones que, de mitjana, treballen per a l’empresa serien 48 (17 més que en l’exercici anterior). D’elles hi ha: 3 alts directius, 3 tècnics i 42 persones que fan tasques administratives.

Evidentment, ni en els comptes, ni en la relació anterior apareixen els recursos destinats a pagar a persones mitjançant prestacions de servei, ni mitjançant empreses de servei que actuarien com a intermediaris de contractació. Si realitzem eixa operació, les 48 persones poden passar a transformar-se en una quantitat difícil de precisar per la falta d’informació, però que perfectament superaria les 70 persones. A la vista d’estes xifres, podem afirmar sense cap tipus de rubor que el principal objecte social d’IPG hui en dia és la contractació de persones ‘enxufades’ pròximes a l’entorn del PP.

El balanç, per tant, és extremadament fàcil de realitzar: un autèntic desastre. Als qualificatius que es poden dedicar a l’empresa pública d’haver-se convertit en: Niu d’enxufats, pou sense fons, mecanisme de gestió opaca, vehicle per a materialitzar capritxos… Cal afegir el de “maquinària per a la destrucció d’informació comptable”.

Facund Puig, regidor de Compromís a l’Ajuntament de Gandia.

Arxivat en: Economia i Ocupació

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *